Les cites exprés ('speed dating', en anglès) han traspassat els límits de la vida privada i han trobat també un espai important dins l’àmbit professional i dels negocis.

El terme 'macdonaldització' és un calc de l’anglès, que, també segueix un patró de formació semblant a 'taylorisme', 'fordisme' i 'toyotisme'.

Els iniciats s’anomenen en anglès insiders, que seria com dir ‘els de dins’, encara que en realitat són persones que simplement tenen una relació estreta amb l’organització, independentment que hi treballin a dins o no.

Podrem etiquetar algun dia com a obsolets termes com ara estereotip de gènere, biaix de gènere, bretxa de gènere o bretxa salarial de gènere?

En aquest article s'expliquen les alternatives catalanes als anglicismes 'speed dating', 'speed networking' o 'speed meetings'.

En l’àmbit del màrqueting personalitzat, les dades poden ajudar a prendre decisions sobre l’orientació de l’activitat, a preveure tendències, a millorar el servei al client i a incrementar el volum de clients i usuaris.

Les fonts i els mètodes d’obtenció de les dades varien, i d’alguna manera en determinen la fiabilitat. Per això el sector disposa d’una tipologia ben establerta amb denominacions concretes per a cada tipus.

Avui dia el nombre de projectes culturals, empresarials i socials que veuen la llum gràcies al finançament col·lectiu (crowdfunding, en anglès), ja supera de llarg el centenar de milers.

De vegades, els termes que designen nous models de vida, oberts, participatius i molt més socials, no ens arriben acompanyats de l’adjectiu col·laboratiu -iva, sinó de la forma co- afegida davant d’un substantiu, com ara cohabitatge, cotreball o coallotjament. 

En aquest article es parla del reconeixement sistemàtic que les empreses tenen per llei l’obligació d’oferir a totes les persones que hi treballen.

En aquest article es comenten els orígens lingüístics del terme 'inflació' i altres termes relacionats.

L’estoc de denominacions catalanes que es poden utilitzar per parlar del comerç al detall posa en evidència que l’adopció de l’anglicisme 'retail' no es pot justificar per cap necessitat denominativa, sinó més aviat per una voluntat d’esnobisme i de fer creure que el càntir nou fa l’aigua més fre