Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l'equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d'informació digital.

Avui a l'hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s'ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l'alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d'expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l'anglès per fer rutllar l'economia.

(Font: TERMCAT)