Actualment, usem el terme nínxol si volem parlar de grups específics de població o de conjunts de productes diferenciats que representen una oportunitat per als interessos d’una organització. Així doncs, en la premsa, és freqüent que es parli de nínxols de votants, de nínxols de lectors o de nínxols d’audiència, entre d’altres. Aquest sentit de la paraula nínxol s’ha adoptat arran de l’ús estès del terme nínxol de mercat que, en l’àmbit econòmic, fa referència a una part d’un segment de mercat, de característiques diferencials i encara no prou explotat, que representa una oportunitat clara de negoci. Aquest nínxol de mercat tant pot fer referència a un segment de consumidors, com a un segment de productes. Per exemple, quan una editorial publica llibres dedicats a mares i pares novells, està atacant el nínxol de mercat dels llibres d’aquest tipus, i també el nínxol de mercat de mares i pares que s’estrenen en el món de la maternitat i la paternitat. 

En català, trobem altres termes econòmics relacionats amb els famosos nínxols de mercat que també s’han format a partir de nínxol. És el cas, per exemple, de les estratègies de nínxol, que usen les organitzacions per a concentrar els esforços de producció, promoció o venda en un nínxol de mercat determinat, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima rendibilitat. També dels productes de nínxol, especialment concebuts per a satisfer les necessitats d’un nínxol de mercat determinat. En aquest darrer cas, constatem que les organitzacions, sovint, mencionen directament els productes específics: pòdcasts de nínxol, perfums de nínxol o relats de nínxol, per exemple. Finalment, també ens pot sonar el nínxol tecnològic, similar al nínxol de mercat, però centrat en la indústria tecnològica.

Fins fa uns dies, en català, la proposta normalitzada que feia referència als nínxols de mercat era veta de mercat. En conseqüència, els termes relacionats també usaven el mot veta com a part del sintagma per tal d’evitar el calc de l’anglès (estratègia de veta o veta tecnològica, per exemple). Aquesta proposta va ser aprovada pel Consell Supervisor del TERMCAT l’any 1998, una època en què el mot nínxol encara es relacionava bàsicament amb el caràcter funerari que té en la llengua general. Així doncs, es va considerar que la denominació veta de mercat, creada per analogia amb el significat que té veta en l’àrea de mineralogia, en què designa un espai ple d'un material diferent de la resta que pot ser explotat, era adequada per a reflectir el sentit del mot anglès niche. El calc de l’anglès, però, s’ha anat estenent progressivament en totes les llengües del nostre entorn i també en català, de manera que avui en dia el mot nínxol ja no s’associa només a l’àmbit funerari.

Val a dir, però, que el mot nínxol no s’usa en aquest sentit més ampli només en l’àmbit de l’economia. En el del medi ambient, observem el cas del nínxol ecològic, que fa referència al conjunt dels diferents rangs de condicions i recursos que els individus d'una espècie requereixen per poder sobreviure, créixer, reproduir-se i mantenir una població estable. 

En resum: en català ja podem parlar de nínxols de mercat i, en conseqüència, també d’estratègies de nínxol, de productes de nínxol i de nínxols tecnològics. 

Podeu consultar aquests termes i molts d’altres que hi estan relacionats a la Neoloteca i al Cercaterm del TERMCAT.

[Adaptació de l’article publicat originalment a VIA Empresa]