El premi Nobel d’economia d’aquest any ha estat concedit, per tercera vegada en les cinquanta-cinc edicions d’aquest premi, a una dona: Claudia Goldin, catedràtica d’economia de la Universitat de Harvard. Concretament, i a partir de la recopilació i l’anàlisi de les dades sobre el mercat laboral als Estats Units d'Amèrica en els darrers 200 anys, Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha explicat les causes de la bretxa salarial existent entre homes i dones i ha avançat en la comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball.

En aquest apunt volem fer-nos ressò de la persona i el tema que han merescut el guardó i destacar, també, un dels termes protagonistes d’aquest estudi. Ens referim a la bretxa salarial de gènere (en anglès, gender pay gap), que designa la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones, i, de retruc, a la bretxa de gènere (en anglès gender gap), entesa com la diferència entre dones i homes en nivell de participació, accés als recursos, drets, poder, influència, remuneració i guanys en qualsevol àmbit.

La denominació bretxa, procedent del francès brèche, i aquest del fràncic brekam (‘esvoranc’, ‘fesa’) fa referència a l’obertura que fa l’artilleria en una muralla. És un mot propi de l’àmbit de la poliorcètica que els diccionaris defineixen com l’art (sempre qüestionable) dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d’enginyeria militar utilitzades per a defensar o atacar una fortificació. En el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Joan Coromines ens explica que  bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la guerra dels Segadors i que es divulgà molt més en la guerra de Successió i en les següents.

La forma bretxa també designa un pas estret entre muntanyes, en geografia; una roca constituïda per cairells units per un ciment natural, en petrografia, o, en sentit figurat, una escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat.

Tot i que la diferència o desigualtat existent entre persones, col·lectius o comunitats respecte d’un mateix indicador, com pot ser en aquest cas el gènere o el salari, és un concepte present al llarg de la història de la humanitat, no va ser fins l’any 1980 que Eleanor Marie Smeal, líder feminista i analista política estatunidenca, va utilitzar per primera vegada el terme anglès gender gap per a referir-se a la diferència existent entre homes i dones. El substantiu anglès gap, procedent del norrè o nòrdic antic gap (‘abisme, crit’), té un paral·lelisme semàntic amb bretxa perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera com ara un mur, una bardissa o una defensa militar.

Si bé la forma anglesa gap va obrir, inicialment, una certa bretxa en llengües com el català (gap de gènere), el castellà (gap de genero), el francès (gap de genre) o l’italià (gap di genere), val a dir que, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació, les institucions i els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l’avenç de l’anglicisme.

En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l’ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids (fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d’altres) com a nucli del sintagma. Probablement, la consolidació de bretxa en aquests termes, i en altres semànticament relacionats, com  bretxa de pobresa, bretxa digital o bretxa terapèutica, es pot explicar no només pel veïnatge amb el castellà brecha, sinó també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d’allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.