L’any 2022 ja vam parlar sobre la parentela de la inflació en aquest mateix portal. Hi presentàvem els termes hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació, agroflació i reduflació, per explicar d’on provenen i com estan formats: a partir d’una forma prefixada unida a -flació (de inflació). En aquell moment, les pujades de preus dels béns i serveis ja eren una realitat que patíem en el nostre dia a dia i, com que això encara és així, van sorgint nous conceptes que requereixen noves denominacions, també en català. 

Per entendre tots aquests termes, i abans de presentar-ne de nous, és important recordar què és exactament i d’on prové la inflació. Parlem d’inflació quan hi ha un increment generalitzat i persistent dels preus dels béns i serveis. Com tants d’altres, el terme inflació prové de l’anglès inflation que, al seu torn, té l’origen en el llatí inflatio, -ōnis (‘inflament’), derivat del verb inflare, que significa 'bufar a dins d'una cosa'. Té sentit, oi? Si hi ha inflació, els preus s’inflen. 

Així doncs, en aquest context de creació terminològica contínua, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat abusaflació i degradaflació, termes que se sumen a la família de de la inflació, amb l’objectiu de descriure pràctiques empresarials que contribueixen a l’encariment dels preus d’una manera particular. Vegem com s’han format i què designa cadascun.

Comencem per l’abusaflació. Aquesta denominació fa referència a un augment dels preus de béns i serveis que sobrepassa àmpliament l’augment dels costos amb l'objectiu d'ampliar al màxim el marge de benefici. Per exemple: una cadena de supermercats apuja el preu d’un litre d’oli un 40 % durant una crisi inflacionària, encara que els costos només hagin augmentat un 10 %. Sembla un abús, oi? Doncs d’aquí mateix neix el terme abusaflació: és un acrònim format a partir del verb abusar i del substantiu inflació. És un calc aproximat de la forma anglesa greedflation, formada a partir de greed (‘cobdícia’) i inflation. 

Ara és el torn de la degradaflació, que fa referència al fet que un fabricant o proveïdor de serveis redueixi la qualitat d’un producte sense abaratir-ne el preu. Per exemple, si aquest estiu viatgeu en avió i la companya aèria ha mantingut els preus però ha eliminat les begudes i les maletes incloses en el preu del bitllet, estareu patint els efectes de la degradaflació. En aquest cas també és lògic que el terme estigui format a partir del verb degradar o del nom degradació units al segment -flació, de inflació. Aquest és un calc de l’anglès skimpflation, format a partir del verb to skimp (‘escatimar’ o ‘economitzar’), també unit a inflation.

La incorporació de termes com abusaflació i degradaflació al català posa de manifest la necessitat de disposar de recursos terminològics precisos per descriure fenòmens actuals amb rigor. 

Podeu consultar aquests termes i molts d’altres que hi estan relacionats a la Neoloteca i al portal Terminologia d’economia i empresa del TERMCAT.

[Adaptació de l’article publicat originalment a VIA Empresa]