Entre els col·lectius que ho estan passant especialment malament arran dels efectes de la pandèmia n’hi ha un que seria molt injust negligir, i és el que s’identifica amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el tercer sector.

Es refereix al “conjunt d'organitzacions privades sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió socials, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat”. La denominació tercer sector s’ha encunyat per designar les entitats no governamentals i no lucratives, en relació al primer sector o sector públic (governamental i no lucratiu) i al segon sector o sector de l’empresa privada.

Segons algunes fonts, el terme fou creat vers el 1973 pel sociòleg d’origen alemany Theodore Levitt —conegut també per haver popularitzat el terme globalització.

En tot cas, pot ser un bon exemple de com les creacions terminològiques personals poden arribar a generalitzar-se si responen i s’adeqüen a una necessitat denominativa compartida.

Si, com diu la definició, el tercer sector fa una atenció especial “als col·lectius més vulnerables de la societat”, una societat madura i responsable s’hauria de caracteritzar per fer tot el que calgui per aconseguir atenuar tant com sigui possible els efectes de la pandèmia entre aquest col·lectiu.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats al Diccionari de serveis socials i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]