A la crisi sanitària que ha generat el coronavirus a escala mundial, cal afegir-hi, també, una crisi econòmica sense precedents que ha deixat al descobert la precarietat laboral que, des de fa temps, pateixen una gran majoria de treballadors.
Ens referim als treballadors que s’han de conformar a viure en una situació, gairebé crònica, d’inseguretat laboral i vital que ve donada per la manca d'estabilitat laboral, especialment per la successió de contractes de treball temporal de curta durada, la percepció d'un sou baix, la manca o la no aplicació de drets col·lectius o la capacitat de l'empresari per extingir la relació laboral sense indemnització. Els treballadors temporals, contractats per a exercir una feina durant un període de temps limitat, són un dels col·lectius que s’han vist més afectats per l’aturada de moltes empreses del sector industrial i de serveis.
A pagès, però, la feina no s’atura perquè, aliena al drama del coronavirus, la natura ha seguit el seu curs i, com cada any en aquesta època, els camps carregats de fruita dolça reclamen mans per treballar durant la temporada de collita. Ens referim a les mans d’un tipus concret de treballadors temporals, els anomenats treballadors de temporada, més coneguts en el sector agrícola com a treballadors temporers o, simplement, temporers. Es tracta de treballadors, amb un contracte de treball estacional, que es dediquen a fer tasques agràries en períodes concrets de l’any, generalment en una campanya que és pròpia d’una estació determinada.
A casa nostra, els treballadors temporers solen ser, majoritàriament, migrants procedents d’altres territoris, especialment del continent africà. En sentim a parlar cada any, d’ells, quan arriba el temps de collir els préssecs, les peres o les pomes. En sentim a parlar perquè els problemes d’allotjament i les condicions infrahumanes en què malviuen aquests treballadors són notícia cada temporada. I aquest any, amb la pandèmia pel mig, encara s’han fet més visibles que mai. Esperem que la seva situació precària no s’acabi enquistant en la “nova normalitat” que tenim a tocar.
