llengua primera
llengua primera
- ca llengua materna, n f
- ca llengua L1, n f sin. compl.
- ca llengua primera, n f sin. compl.
- ca L1, n f abrev.
- es lengua L1
- es lengua materna
- es lengua primera
- es L1 abrev.
- fr langue L1
- fr langue maternelle
- fr langue première
- fr L1 abrev.
- en first language
- en L1 language
- en mother tongue
- en L1 abrev.
Definició
Llengua nativa adquirida de manera natural durant la infància.
Nota
- S'oposa a segona llengua.
llengua pro-drop
llengua pro-drop
- ca llengua amb subjecte nul, n f
- ca llengua pro-drop, n f sin. compl.
- es lengua con sujeto vacío
- es lengua pro-drop
- fr langue avec sujet nul
- fr langue pro-drop
- en null-subject language
- en pro-drop language
Definició
En la teoria del règim i del lligam, llengua que pot tenir la posició de subjecte buida (Canta molt bé) i que pot posposar amb certa facilitat el subjecte (El poema, l'ha escrit Jordi).
Nota
- Per exemple, el català, el castellà, el portugués i l'italià són llengües amb subjecte nul, per oposició a l'anglés o al francés, que no ho són.
llengua pròpia
llengua pròpia
- ca llengua pròpia, n f
- es lengua propia
- fr langue native
- en native language
Definició
Llengua natural d'un parlant o d'un territori.
llengua satem [satem: ave]
llengua satem [satem: ave]
- ca llengua satem [satem: ave], n f
- es lengua satem
- fr langue satem
- en satem language
Definició
Llengua indoeuropea que ha convertit el fonema velar oclusiu sord /k/ en sibilant.
Nota
- Pertanyen a aquest grup l'hindi, l'iranià o l'eslau. S'oposa a llengua 'centum'.
llengua segona
llengua segona
- ca segona llengua, n f
- ca llengua L2, n f sin. compl.
- ca llengua segona, n f sin. compl.
- ca L2, n f abrev.
- es lengua L2
- es lengua segunda
- es segunda lengua
- es L2 abrev.
- fr langue L2
- fr langue seconde
- fr L2 abrev.
- en L2 language
- en second language
- en L2 abrev.
Definició
En glotodidàctica, llengua que no és la materna d'un parlant i que generalment s'aprén a l'escola.
Nota
- Alguns autors estableixen diferències entre segona llengua i llengua estrangera: en el primer cas es tractaria d'una llengua que conviu amb la materna en un determinat territori; en el segon, d'una llengua que no és pròpia d'aquest territori. Aquesta distinció, tanmateix, a vegades té més aviat a veure amb diferències polítiques o administratives que no amb diferències lingüístiques. S'oposa a llengua primera o llengua materna.
llengua sintètica
llengua sintètica
- ca llengua flexional, n f
- ca llengua amalgament, n f sin. compl.
- ca llengua fusionant, n f sin. compl.
- ca llengua sintètica, n f sin. compl.
- es lengua flexional
- es llengua fusionante
- fr langue flexionnelle
- fr langue fusoniante
- en fusional language
- en inflectional language
Definició
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexionals que, en general, no poden ser segmentats.
Nota
- El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexionals.
llengua tonal
llengua tonal
- ca llengua tonal, n f
- es lengua tonal
- fr langue tonale
- en tone language
Definició
Llengua en què el to permet establir diferències en les unitats lèxiques.
Nota
- Per exemple, el xinés.
llengua vehicular
llengua vehicular
- ca llengua vehicular, n f
- es lengua vehicular
- fr langue première
- en everyday language
Definició
Llengua utilitzada normalment en la comunicació d'un grup de parlants de llengües maternes diferents.
llengua vernacla
llengua vernacla
- ca llengua vernacla, n f
- es lengua vernácula
- fr langue vernaculaire
- en vernacular language
Definició
Llengua o varietat pròpia d'un grup humà, especialment la llengua materna si no ha sigut codificada i estandarditzada o no rep tots els usos propis de la llengua estàndard.
llengua viva
llengua viva
- ca llengua viva, n f
- es lengua viva
- fr langue vivante
- en living language
Definició
Llengua que és usada com a mitjà d'interacció social en una determinada comunitat lingüística.
Nota
- S'oposa a llengua morta.
